Tinc el cul inquiet. Concretament, el vibrador no para d'alertar-me de la seva presència. Potser anar a l'oficina així no és la millor idea, però no és el primer cop, ni el segon. Continuo teclejant qui sap què, i fent veure que miro un full de càlcul que suposadament és important i vol dir-me alguna cosa, però no soc capaç de durar gaire.
Miro com sempre els seus ulls verds. Fa temps que ho fem, això també. No sé ben bé com va començar, però aquest ritu absurd ja fa mesos que [[s'allarga.]]Ni una paraula vaig jo primer i espero. El lloc de la cita és el lavabo del fons del cinquè pis, l'últim cubicle. El mateix de sempre. Espero i el vibrador encara fa acte de presència el moc amb impaciència esperant que vingui. No tardo a sentir les seves passes que ja reconec i obre el cubicle del meu costat. Taral·leja tres notes que són la clau acordada; responc amb tres més i no tardo a desmuntar el dispensador de paper higiènic. Els meus ulls es troben amb el mateix forat de sempre. Dirigeixo el meu cul sense dir res per apuntar al forat. En veure'l, mou el vibrador cap a dins i cap a fora; penetrant-me amb avidesa. Continua i gemego, em respon amb els seus sorolls que em fan imaginar que s'excita i es toca mentre continua [[penetrant-me]].Passen uns minuts en què els sorolls ascendeixen en **intensitat**, *volum* i ~~altura~~ Després una exhalació col·lectiva ressona a les parets del lavabo.
Silenci; sembla que res hagi passat.
Em quedo mirant les quatre parets blanques que em rodegen. M’assec a la tapa del vàter després d'haver-me tret del cul el vibrador. Respiro i intento asserenar-me. Tanco els ulls i quan els obro trobo una mà estesa a través del forat. És el primer cop que ho fa. Aquest ritu estrany ens fa tenir el mínim contacte [[possible]].
Sé que és la persona d'ulls verds que seu davant del meu ordinador perquè sempre retorna uns minuts després que jo ho faci al seient del davant i em mira durant uns segons com si hagués de dir-me alguna cosa, però no [[parlem]].Només venim a aquest lavabo oblidat i em penetra amb el vibrador, però avui m'ha ofert la mà. La miro i no sé què significa, per un moment, penso que em parla en una llengua que no entenc, que aquesta mà significa alguna cosa, però soc incapaç d'entendre-la.
Els segons passen i veig com la mà està a punt d'enretirar-se del forat.
La meva imaginació s'encarrega de veure decepció en aquell gest i incapaç d'entendre per què, li agafo la mà a través del [[forat]].Enllacem els dits i ens quedem una petita eternitat així. Seient en vàters paral·lels, sense veure’ns les cares després d'haver cardat com ho fem sempre, amb les mans sense voler [[deslligar-se]].
Per un moment em pregunto si és l’inici o el final d'alguna cosa.
**1.1 - Fi**