La maledicció d'aquell lavabo havia començat amb aquell forat. Era un forat que havia vist sexes i cossos de tota mena. La seva única funció semblava aquella, unir cossos, fer-los seduir durant uns minuts suficients per a alliberar les forces, les ànsies, el desig... Ho havia vist tot, així que la nova parella que hi anava cada dia eren només dos cossos més en la llista de víctimes i més víctimes que [[no paraven de créixer]].Aquells dos cossos no tenien res d'especial: un cul inquiet sempre amb ganes d'anar ple i una mà disposada a ajudar a guiar els objectes dins del cul per tal de donar el màxim [[plaer]].
Eren les típiques víctimes d'aquella empresa: emportades pel plaer esdevenien dos cossos sense nom que ni tan sols necessitaven mirar-se per tal d'escórrer-se. Tot anava bé i semblaven disposats a drenar tota la seva energia al servei del plaer del lavabo. L'energia d'aquella habitació no feia més que augmentar a mesura que passaven cossos i més cossos sense nom. [[Tanmateix...]]Tanmateix, aquell dia les coses van canviar, tot començà igual, però després dels moviments de sempre va esdevenir-se quelcom inexplicable: [[van entrellaçar les mans.]] Sense cap necessitat, sense dir res, però intentant llegir en la mà d'altri alguna cosa que no havien pogut dir-se. [[Com si aquell contacte fos resposta a una pregunta no formulada, o una invitació a formular preguntes.]]Tant era, però la maledicció no entenia aquella força aliena, aquella curiositat absurda, aquell tocar sense cap motiu més que conèixer-se.
El món va semblar trencar-se per un moment. [[Potser havia canviat alguna cosa o tot continuava igual?]] El món va semblar trencar-se per un moment. Potser havia canviat alguna cosa o tot seguia igual? La maledicció no entenia res i va veure com marxaven dels seus dominis, encara sense badar boca. El silenci va semblar trobar racons que encara no havia posseït mai en aquell lavabo.
**1.3 - Fi**